Elevador de tisora ​​fixa i l'estructura de tisora

Un elevador de tisora ​​és un dispositiu mecànic que s'utilitza per elevar objectes o personal a l'alçada desitjada, normalment amb finalitats com ara manteniment, construcció o emmagatzematge. Un dels aspectes més crítics de la seva funcionalitat és la seva alçada d'elevació, que està directament influenciada per l'estructura de la tisora. El disseny de l'elevador de tisora ​​es basa en l'ús de suports plegables enllaçats en un patró "X" entrecreuat, conegut com a pantògraf o mecanisme de tisora. Aquesta estructura és fonamental per a l'estabilitat de l'ascensor, la capacitat de càrrega i, el més important, la seva capacitat d'extensió i retracció sense problemes.
L'alçada d'elevació d'un elevador de tisora ​​està estretament relacionada tant amb el nombre de braços de tisora ​​(o parells de suports en forma de X) com amb la geometria del mecanisme. En essència, l'estructura de tisora ​​transforma la força lineal en moviment vertical. A mesura que el sistema hidràulic o pneumàtic exerceix força sobre la base dels braços de tisora, l'estructura angulada es redreça, empenyent la plataforma elevadora cap amunt. Com més braços de tisora ​​s'incorporin al disseny de l'ascensor, més alt pot arribar, ja que cada "X" addicional augmenta el potencial d'extensió vertical.
Tanmateix, augmentar l'alçada d'elevació afegint més braços de tisora ​​introdueix consideracions addicionals per a l'estabilitat i la capacitat de càrrega de l'ascensor. La relació alçada-base esdevé crucial, ja que un elevador de tisora ​​més alt ha de tenir una base prou àmplia i forta per evitar que es bolqui. A més, cada braç de tisora ​​contribueix al pes de l'elevador, el que significa que més braços requereixen sistemes d'accionament més forts (generalment hidràulics o pneumàtics) per mantenir una elevació suau i controlada.
El material i la construcció de l'estructura de tisora ​​també tenen un paper important en la determinació de l'alçada d'elevació assolible. Els materials d'alta resistència, com l'acer o els aliatges reforçats, permeten majors capacitats de càrrega i elevacions més elevades sense comprometre la seguretat. El gruix i l'angle dels braços de tisora ​​són igualment crítics, ja que els angles més pronunciats poden permetre una elevació més ràpida, però poden limitar l'estabilitat general a l'alçada màxima. Així, la relació entre l'alçada d'elevació i l'estructura de la tisora ​​és un equilibri de disseny, materials i forces mecàniques, optimitzat per aconseguir tant l'alçada desitjada com un funcionament segur.